dimecres, 17 de novembre del 2010

PER QUÈ SÓC CASTELLER. Per Jordi Alsina Rubí.


Fa dos anys vaig tocar el primer castell amb el grup de Gralles a les Caramelles de Súria. Nerviós, impacient... quan l’enxaneta va fer l’aleta les mans em tremolaven. Altres cops m’ha passat: durant la Festa Major amb el 3 de 7 a punt de carregar, amb el 4 de 7 de la IIIa Diada Castellera al Poble Vell, amb el Pilar de 5... en aquests casos, no pots aguantar-te les ganes de cridar i saltar d’alegria, però saps que sense música els castells no s’alçarien, i tampoc es descarregarien.


Abans de la creació dels Salats a Súria, coneixia els castells, com una forma més d’expressió de la cultura catalana, però conèixer el fet casteller des de dins m’ha canviat la vida, i tot el què girava al meu voltant va canviar de sobte.


Vaig començar a tocar els castells per mitjà del grup de Grallers la Canya l’any 2008, i al principi, només ho concebia d’aquesta manera, era d’un grup de gralles i anàvem a tocar amb els castells, però mica en mica, el sentiment casteller em va anar captivant.


A partir de finals de la temporada 2009, vaig començar a assistir als assajos de castells, i aquí, és on va començar la meva passió pel món casteller, va ser el primer cop que vivia un castell des de la pinya.


Viure els castells des de dins, ja sigui de Dau, Lateral, Primeres Mans, Segones... o a qualsevol lloc de la Pinya, et fa sentir millor, sents que tens un objectiu comú amb tota la gent que t’envolta, tots units per un mateix somni, alçar castells, i com més alts millor.


Crec que ara, amb la Proclamació a Kènia declarant-los Patrimoni Immaterial de la Humanitat, s’impulsarà i es difondrà molt més la tasca cultural, però també social dels castells. Tothom pot fer castells, des del més gran al més menut, des del més gras al més prim, des del més alt al més baix, tothom és benvingut a la pinya, no hi sobra ningú.


Sóc Casteller perquè cada cop que sóc a la pinya, sento que estic contribuint a alguna cosa més gran que la competitivitat, l’únic interès és per la Colla, tots Guanyem i ningú en queda exclòs. Sóc Casteller perquè he fet amics, perquè hi ha gent extraordinària; totes i cada una de les persones tant dels Salats de Súria com d’altres Colles són genials.


Sóc Casteller perquè la incertesa i l’emoció de viure un castell en directe, és única, perquè pots riure, o plorar, però saps, que la Colla sempre hi serà, perquè tots tenim un mateix objectiu, perquè tots, el què volem és tocar el Cel.


Moltes Gràcies a Tots!


Salut, Castells i Gralles!


I, per si no queda clar d’on sóc: ATS, ATS, ATS..... VISCA ELS SALATS!


Jordi Alsina Rubí