UN PILAR PER LA DIADA DE CATALUNYA

Pilar de 4 a la Torre de Súria per hissar la bandera catalana.

EL NOSTRE PRIMER DOS DE SIS

FELICITATS A TOTES LES SALADES I ALS SALATS !!!

Aquest va ser el nostre primer dos de sis, degut als nervis a la tensió i l'emoció del moment només el vam poder carregar, però serà el primer, de molts més que descarregarem.

Gràcies a la canalla, al tronc i a la pinya Salada i Tirallonga, als visitants, als Calafins i a un bon grapat de Súriencs i Súrienques que ens acompanyeu diada rera diada.

Gràcies a tots i totes i amunt sempre amunt.

ESCUT PELS SALATS ... Tu tries. (HI HA NOUS ESCUTS)

La nostra colla de mica en mica es va perfilant, però encara ens queda escollir l'escut, ara us presentem quatre propostes que podeu votar al nostre blog. Com podeu veure n'hi ha que s'assemblen molt, però és un petit tast perquè iniciem la concretació del nostre escut final.

Per cert acceptem comentaris de tot tipus, de modificació, de variació o d'innovació. Apa, ja n'esteu informats, a votar i a proposar.

HI HA PETITS PROBLEMES A L'ENQUESTA PER VOTAR L'ESCUT nº5 el 6 I EL 7 SI US AGRADEN PODEU DEIXAR EL COMENTARI EN AQUEST MATEIX ARTICLE.

Sortida a Font Romeu

Gran actuació del Salats a França, la primera actuació oficial de la colla a l'extranger.

FELICITATS ROGER !!!

Hi havia una vegada en un Poblet petitó enclotat en una vall i travessat per un riu un noi alegre com un pèsol i rialler com un picarol. Que com que era molt tossut i sempre anava amb una bona colla tots l'anomenaven: Cap de Colla.

Una tarda fresqueta de tardor, quan les primeres fulles començaven a desfilar, se li va posar una ceba al cap. I va pensar, si a Súria som capaços de fer més i més gran aquest runam salí que aviat taparà el sol, jo faré un castell tan alt tan alt, que li donaré una empenteta a l'astre rei perquè sempre pugui brillar al meu poble.

Tossut com era, no va parar de buscar gent per tots els racons de la contrada, de parlar amb persones tan que coneixia com que volia conèixer i d'explicar el seu projecte animal tan els més savis com als que no ho eren tant.

Els primers dies, foren els més durs, la majoria de persones li digueren que no arribaria mai a tocar el sol, que això que volia fer ja ho havien intentat abans i que mai ho havien aconseguit. Però ell pesat i caparrut amb la seva idea, anava seguint el seu camí, i com més negatives eren les paraules que sentia més empeny hi posava en el seu projecte.

Després de treballar i treballar, anaren passant les hores els dies i els mesos, i poc a poc més antics amics i nous companys l'anaren fent costat, tan i tan que finalment un tretze de juliol decidiren tirar la idea d'aquell tossut i tota la seva colla endavant.

Al principi hi havia nervis, també una mica de tensió, però ell amb la seva idea, que sempre pogués brillar el sol en el seu estimat poble, es mostrava serè i denotava confiança a la colla. Tanta que després d'algun trontolleig i alguna mala passada inesperada es va aconseguir donar una empenteta al sol.

D'aquesta manera i per agraïr tot l'esforç realitzat, la gent d'aquell poblet petitó enclotat en una vall i travessat per un riu realitzaren una gran festa per celebrar que sempre més brillaria el sol i també perquè el nostre cap de Colla ja és tot un homenet i ja ha fet un quart de segle.

FELICITATS ROGER !!!
De part de la junta, la colla, però sobretot dels més petits que t'estimen gairebé tan com tu te'ls estimes a ells.